UNA COPA DE VI

L’any 1789, a França, hi havia una donzella que es deia Clara, que era filla d’una família de nobles. El 18 d’agost la Clara va complir 18 anys, i els seus pares van decidir fer una festa en honor seu. En aquella festa va conèixer un noi, que era fill d’uns amics dels seus pares. Es deia Lluís. Quan es van veure tot es va parar i van sentir papallones a la panxa. Allò va ser amor a primera vista.

En Lluís, per acostar-se a ella, va agafar una copa de vi i la hi va oferir. En aquell moment van sentir una connexió extrema i van començar a parlar com si es coneguessin de tota la vida. Al cap d’unes setmanes van quedar i el Lluís li va demanar per sortir junts. La noia, súper alegre, li va dir que és clar. Van tornar a sortir molts cops, i com que les famílies es coneixien molt bé, ell li va demanar a la Clara que es casessin. Ella, encantada, es va posar a fer saltirons i va cridar als quatre vents que sí.

 

Aquell any va succeir la Revolució Francesa, i l’exèrcit va demanar al Lluís que anés a ajudar-los. Ell va haver d’anar-hi per força, i va prometre a la Clara que tornaria. Durant aquells mesos que va durar la revolta, l’exèrcit va enviar una carta a la família d’en Lluís i la Clara, que deia:

- Ho sentim, família Born, però el destacament en què anava el seu fill ha desaparegut.

Les famílies, desolades, es van posar a plorar, i la Clara, pobra, se’n va anar a la seva habitació. Cada nit abraçava una camisa d’ell, mentre plorava.

El 17 de febrer del 1790 van trucar a la porta de la casa de la Clara. Ella va anar a obrir i va veure que era ell. Es van abraçar durant molts minuts, que a ells els van semblar segons.

Al maig d’aquell any la Clara i en Lluís es van casar i van tenir un fill preciós, que es deia Felip. Durant el que els va quedar de vida van prometre que no es separarien mai, i així va ser. Fins l’any 1823, que el Lluís va morir i la Clara, de tan sola que se sentia, es va entristir tant que es va morir de tristesa.

Els van enterrar junts, en una mateixa tomba, i mai més no es van tornar a separar. I dins aquella tomba encara hi ha aquella copa on hi havia el vi que va possibilitar que es fessin inseparables.

Carol Quintana (6è B)