La Paula i la Sara són dues famoses detectius
que van pel món descobrint misteris.
Aquest cop són a Moscou, per atrapar el gran
lladre Gorki Maxkim. És el millor lladre del país: va robar la corona del rei
de Rússia quan la portava posada!
La Paula i la Sara es faran passar per dues
senyores riques i aniran a la subhasta d’antiguitats d’avui a la nit, perquè
saben que el lladre hi anirà a robar el retrat del Rei del segle XIX, que va fer
un gran pintor francès.
– Ja es hora d’anar marxant– va dir la Sara.
– D’acord! Que nerviosa que estic!– va dir la Paula–. Serem les famoses
detectius que hauran atrapat el gran lladre Gorki Maxkim! Sortirem al diari, a
la televisió..!
Van anar tirant. Quan van arribar allò estava
ple de policies. Tothom estava espantat perquè havien robat el retrat del rei
de Rússia. Però quan tornaven cap a l’hotel, van veure un senyor tot vestit de
negre que anava amb un objecte molt gran, tapat amb una tela. Les detectius van
pensar que podia ser el lladre, i el van seguir discretament. La Paula va esternudar, i el
senyor misteriós va començar a córrer. Elles li anaven al darrere, però va
entrar en un carreró i va desaparèixer.
– Molt bé, Paula, ho has destrossat tot! – va
dir la Sara,
exaltada.
– Ho sento! Que tingui al·lèrgia tampoc és
culpa meva! – va contestar la
Paula.
Llavors van tornar a l’hotel. Just a la
porta hi havia el cap dels policies, esperant-les per demanar-los ajuda. I
elles van dir que sí.
– Paula, ara descansa, que demà tindrem molta
feina– va dir la Sara.
Les noies van tornar al carreró i es van
passar tot el dia esperant i no va aparèixer ningú. Quan estaven a punt de
marxar, van sentir un soroll darrere seu. Es van girar i era el mateix senyor
de l’altre dia. Aquest cop el van seguir molt delicadament, i la Paula amb la mà tapant-se el
nas i la boca per no esternudar.
El van seguir fins al seu cau, que era una habitació
molt petita plena de quadres i objectes vells.
– Trucaré
al cap de policia– va dir la Sara, xiuxiuejant.
– Ho puc fer jo, això de trucar a la
policia? Si us plau... – va dir suplicant la Sara.
– D’acord– va respondre la Paula.
Va trucar... i quan va respondre aquell senyor
es van quedar sorpreses: era el cap de policia! Al cap de cinc minuts la
policia ja estava allà i també es va quedar estranyadíssima. Com que no
entenien per què ho feia, li ho van preguntar, i ell va respondre:
– Jo pensava que ser policia seria més interessant,
però robava tots aquests objectes per tenir un cas per seguir.
Després d’això van deixar la subhasta i el
van guardar en un museu.
Aina
Martí Martínez (6è A)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada