PACA, LA VACA

Hi havia una vegada, en un prat verd, la més petita de les vaques. Aquella vaca es deia Paca, Paca la vaca. Era especial, més que les altres, perquè sempre havia cregut en la màgia, i desitjava amb totes les seves forces poder volar.

La Paca, com totes les altres vaques, havia nascut, menjat i jugat al prat. Era tota blanca, amb unes taques negres com la nit, molt estrafolàries, pel cos i, al voltant del coll, unes taques que recordaven les flors del prat.

Un dia, tot buscant herba fresca, va trobar un matoll i s’hi va apropar. Tot just s’hi disposava a clavar-hi una queixalada, que de sobte li va semblar sentir una veu que li deia:

– Ei! Psst! Aquí sota!

La Paca va mirar pertot arreu, però no va veure res, i la veueta va tornar a cridar, encara més fort:

– Eh! Que no hi veus? Aquí!

Va tornar a mirar millor, i entre les branques de més endins va veure una papallona. No era qualsevol papallona, era la reina de la vall de les mil flors. Tenia unes ales de color turquesa amb pols daurada, tan grans com el seu cos, i unes antenes petitíssimes i cargolades com fils d’or.

La papallona, cada cop més preocupada, li va dir:

– De pressa, deslliga’m, si us plau!

La Paca va veure que se li acostava una aranya i, amb un cop sec, va tallar la teranyina que havia atrapat la preciosa papallona. L’aranya, enfurismada, va intentar picar la Paca, però com que va gastar tot el verí i va fallar perquè li va tocar les peülles, es va morir.

Després la papallona i la Paca es van presentar:

– Gràcies per haver-me salvat. Em dic Dolors Totscolors i la que m’ha atrapat abans era l’Arakne, l’aranya del verí més mortal del món– va dir la papallona–. I tu?

– De res, em dic Paca– va dir la Paca.

La papallona, lleugera com el vent, es va posar entre les seves banyes i li va dir:

– Dígue’m el que vulguis, el que desitgis ho compliré.

La Paca va contestar, tímidament:

– Bé… La veritat és que sempre he volgut volar...

La papallona va fer un gest amb el cap, com dient que sí. Llavors va començar a volar sobre la Paca i a escampar la pols daurada de les seves ales.

De sobte, al llom de la Paca  hi van sortir unes ales de tots els colors i les taques negres es van acolorir com les ales. El més sorprenent van ser les taques del voltant del coll, que van créixer fins que es van convertir en un collaret de flors, una de cada un dels set colors de l’Arc de Sant Martí.

La papallona s’hi va tornar a acostar i li va dir:

– Tu m’has salvat la vida i jo, a canvi, t’he donat el que més desitjaves.

I aquesta va ser la història de Paca la vaca, la primera vaca que vola!

Ferran Codorniu (5è A)